CONTE..."UN LLIBRE"

ANIVERSARI DE NA LILA

UN TAST DE...BUNYOLS

"AVUI SOM LES VERGES

TOTS HI HEM D'ANAR

DE BUNYOLS AMB SUCRE

HEM DE BERENAR"

Divendres 19 d'octubre, sense saber molt bé que ens oferiria el dia...el vam iniciar coneixent que era el dia de les Verges i dels Bunyols...na Neus i la seva família ens ho van fer saber arribant a escola amb un clavell i una coca deliciosa que no vam tardar en tastar.

I...d'aquí endevant...tot el que va anar passant va anar enganxat al mateix fil conductor ... la celebració d'aquesta festa amb tanta tradició a la nostra estimada illa: vam anar a música amb en Miguel Ángel i vam aprendre la cançó dels bunyols que més tard els infants de la classe de segon ens van venir a cantar...i als que nosaltres vam poder acompanyar...ja la sabíem!!!!

I, com no podia ser d'una altra manera, gràcies a l'AMPA i a les mestres bunyoleres que varen venir a l'escola, vam poder menjar a les totes i conèixer de primera mà com es fan aquest bunyols tan bons i tan nostres.

Un dia ben dolç i ben especial per a totes/ts nosaltres. GRÀCIES  a totes/ts el que l'han fet possible!!!

EXPERIMENTAM AMB LA PLUJA DE TARDOR

Els dies de pluja fa mandra tot, però també són  una invitació: el cel, els niguls, l’aigua… Dibuixar la pluja (i amb la pluja) és una possibilitat fascinant que ofereix molts de camins. Aquesta setmana tan passada per aigua volguérem experimentar al voltant de la pintura (de retoladors) i la pluja.

Vaig proposar als infants que volguessin, agafar una cartolina blanca i pintar la pluja, o allò que els vengués de gust… en acabar m’avisau (els vaig dir). I així ho feren…mig desconcertats, un poc desconfiats però del tot expectants i emocionats en Sebas i en Sebastian s’animaren amb aquest repte.

En Sebas va ser ràpid i li vaig proposar treure una cadira a fora i que posàs el seu dibuix…se va a mojar!!! Me va dir amb certa preocupació…t’importa? Li vaig replicar jo… la resposta…ja ho veis.

La paciència de saber esperar i la pluja fent la seva part, van fer la resta…

Aviat s’incorporà en Sebastian que no va dubtar ni demanar res…

Tanta era l’emoció, tan evident i manifestada que la resta que estaven a la classe volgueren sortir a veure que passava.

 

I altres coses van passar…na Duna es va plantar la seva roba d’aigua, el seu paraigües i va anar a passejar.

Na Nela, que jugava amb el fang a la classe va descobrir per casualitat que una gota d’aigua i molt de temps d’espera podien netejar les restes de fang de les seves mans…

Gaudim explorant i experimentant amb les múltiples possibilitats creatives que ens proporciona la meteorologia, i deixam que la casualitat s’escoli en el procés creatiu. Ens agrada pintar a (i amb) la pluja.

“Alentar a la/os niñas/os a jugar afuera en cualquier tipo de clima construye resiliencia. Más aún, les libra de una vida tolerando los “días malos” y esperando los “días buenos”- de una vida de expectativas inalcanzables en que la felicidad depende de que siempre haya sol”.

                                                                                                                                                                                   (Autor desconegut)

BENVINGUDES/TS AL CAMÍ DEL 5.