SENSE TU...

“Un dia, el Conillet i el Porquet es barallen i decideixen jugar cadascú per la seva banda. Comencen diferents jocs, però al cap d'una estona s'adonen que és molt més divertit jugar plegats que fer-ho per separat”.

Els dijous, quinzenalment, dedicam una sessió especial als contes. Històries en contam sovint, però el dijous és un dia especial… la capsa contacontes sempre conté alguna sorpresa especial.

Abans de començar ens preparam, feim un ritual: na Laura es posa el seu capell contacontes i els infants es deixen seduïr per una polseta màgica que els ajuda a poder escoltar i veure amb tota la seva atenció la nova història.

Sense tu…un conte que parla de l’amistat. Dels seus beneficis i també els seus entrebancs. Un conte que ens ajuda a parlar de la nostra realitat, dels nostres vincles i conflictes i de com solventar-los.

En acabar el conte jugam a “la teranyina” un joc que afavoreix el treball cooperatiu i ens ajuda a entendre sobre la importància de col.laborar per a aconseguir un objectiu comú.

Al final ens adonam que junts aconseguim millor allò que ens proposam.

La consigna: una persona agafa el capdell de llana i manifesta una cosa que li agradi fer amb alguna de les persones del grup i li passa a aquella persona el capdell, sense mollar el fil. I així successivament fins que es produeix aquest resultat que veis a la foto. Aquestes són “les coses” que ens agrada fer amb els nostres amics…

Na Laura de na Nela…”m’agrada fer-nos aferrades”.

Na Nela de na Marian…”m’agrada fer activitats amb na Marian”.

Na Marian de Lila…” me gusta jugar con Lila a escondite”.

Na Lila de n’Alba… “m’agrada jugar a l’escondite”.

N’Alba de na Neus…”m’agrada jugar amb ella a l’escondite al pati”.

Na Neus de’n Sebastian…”escondite”.

En Sebastian de’n Sebas…”me gusta jugar i a dibujar coses juntos”.

Sebas de na Duna…” me gusta jugar con Duna en el pati”.

I na Duna de n’Alba…”jugo a escondite al pati”.

"LAS MEJORES Y MÁS BELLAS COSAS EN EL MUNDO NO PUEDEN SER VISTAS O TOCADAS. DEBEN SER SENTIDAS CON EL CORAZÓN".

Helen Keller